Apòstol

En la tradició cristiana, els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, que significa enviat o emissari) foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles, i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangelials jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Els dotze apòstols en els evangelis

Evangelis sinòptics

D'acord als evangelis sinòptics els dotze que van ser escollits per Jesús al començament del seu ministeri, i a qui " donà el nom d'apòstols" foren:

Simó, a qui anomenà Pere, del grec petros o petra; en arameu kēf; en català pedra.

Andreu, germà de Pere, un pescador de Betsaida i deixeble de Joan Baptista.

Jaume o Jacob, fill de Zebedeu, germà de Joan

Joan,també fill de Zebedeu i germà de Jaume, als quals va posar el sobrenom "Boanergués", que significa "fills del tro".

Felip.

Bartomeu, de nom Natanael, fill de Tolmay.

Mateu, també anomenat Leví, fill d'Alfeu, recaptador d'impostos.

Tomàs, també conegut com a Judes Tomàs Dídim, de l'arameu T'oma, "bessó", i del grec didymous, "bessó".

Jaume, fill d'Alfeu i germà de Judes Tadeu

Simó el cananeu, que segons Lluc li deien "zelota".

Judes Iscariot, el traïdor, que va ser reemplaçat, segons el llibre de Fets dels Apòstols per Maties. Possiblement Iscariot prové de sicarii que vol dir assassí.

Judes Tadeu o Judes, fill d'Alfeu i germà de Jaume. En alguns manuscrits de l'evangeli segons Mateu, és anomenat "Lebeu".

Evangeli segons Joan

A diferència dels evangelis sinòptics a l'evangeli segons Joan no hi ha cap llista dels apòstols ni el seu nombre, encara que 9 d'ells són esmentats en les històries: Andreu, Judes Iscariot, Pere, Tomàs (també anomenat Judes), Natanael, Felip, els fills de Zebedeu (Jaume i Joan) i Judes Tadeu.

Ofici de l'apòstol

D'acord a la doctrina cristiana exposada per Sant Pau, els "apòstols", a més dels dotze deixebles escollits per Jesús, són altres cristians que han rebut "l'ofici de l'apostolat", un dels cinc ministeris per al servei i edificació de l'església (els altres ministeris són: profeta, evangelista, pastor i mestre), segons l'epístola als Efesis 4:11. En la Bíblia també es troben diverses referències a altres homes i dones que eren anomenats apòstols, Pau entre ells, i que no eren els dotze originals.

Al llarg de la història del cristianisme els missioners pioners exerceixen l'ofici de l'apostolat. En aquest sentit, l'apòstol és el primer home que duu l'evangeli o el missatge del cristianisme a una regió. El títol també s'ha utilitzat per a referir-se a una persona que dóna un nou vigor al cristianisme existent a una regió o nació, com és el cas de Sant Patrici a Irlanda.

La tradició occidental del cristianisme (el protestantisme i el catolicisme) consideren que el "deixeble estimat" és l'apòstol Joan, ja que l'autor de l'evangeli segons Joan utilitza aquest títol per a referir-se a si mateix. No obstant això, la tradició de l'Església Siríaca considera que es refereix a Maria Magdalena (o Maria de Betània), fent-la una apòstol, potser la primera apòstol de Jesucrist.

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere oQuefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com asant en tota la cristiandat.

Festivitat	29 de juny; Càtedra de Sant Pere: 22 de febrer (el 18 de gener abans de 1960); S. Pere encadenat: 1 d'agost (abans de 1960)

Iconografia	Vell amb barba, amb llibre; ambdues claus; amb pal·li o tiara papal; crucificat cap per avall, amb una creu cap per avall.

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Ανδρέας Andreas) conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com asant a tota la cristiandat.

Festivitat	30 de novembre

Iconografia	Amb barba i llibre; amb una creu en forma d'aspa.

Jaume el Major

Jaume conegut com a sant Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. La tradició cristiana creu que les seves restes es troben a la Catedral de Santiago de Compostel·la que és un important lloc de peregrinació del Camí de Sant Jaume.

Festivitat	25 de juliol (30 d'abril a les esglésies orientals)

Iconografia	Petxina; com a pelegrí, amb gaiata, carabassa i capell amb petxines; com a apòstol, amb llibre i espasa; sant Jaume Matamoros: sobre un cavall blanc, amb espasa, lluitant contra musulmans que cauen als seus peus

Joan l'Apòstol

Joan l'Apòstol (arameu ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha; hebreu: יוחנן בן זבדי‎ Yohanan Ben Zavdai 6 AD - c. 100) va ser un delsDotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i elDeixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.

Festivitat	27 de desembre (a Occident; 26 de setembre (calendari julià) o 9 d'octubre (gregorià) a l'Església Ortodoxa i les esglésies orientals) 6 de maig (Sant Joan ante Portam Latinam, commemoració del martiri).

Iconografia	Habitualment sense barba; acompanyat d'un àguila; sostenint un calze amb una serp o un drac a dins; dintre d'una caldera al foc; llibre; acompanyant la Mare de Déu als peus de la creu, al Calvari.

Felip l'apòstol

Felip (Betsaida, Galilea, segle I - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.

Festivitat	3 de maig (data de la translació de les relíquies a la basílica de Roma, a Occident) (14 de novembre a l'Església Ortodoxa; 1 de maig, a l'Anglicana i a la Catòlica abans de 1955; 11 de maig a la Catòlica entre 1955 i 1969; 18 de novembre, Església Copta; 17 de novembre, Església Armènia).

Iconografia	amb barba; amb una creu o creu en forma de tau; cistell de pans i peixos; llibre.

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? - Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Festivitat	24 d'agost (occident), 11 de juny(orient)

Iconografia	Ganivet, la seva pell escorxada

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Sant Mateu (Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret. L'atribució de l'Evangeli segons Mateu, però, no està clara, ja que sembla escrit originàriament en grec en una data tardana. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Festivitat	21 de setembre (occident), 16 de novembre (orient)

Iconografia	Com a evangelista, amb un llibre i un àngel al costat; com a recaptador d'impostos, amb una bossa de monedes; amb una llança o alabarda.

Tomàs apòstol

Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Festivitat	3 de juliol, data de la translació de les relíquies a Ortona (a les esglésies catòlica i anglicana, ortodoxos armenis); 26 de Pashons (coptes); Diumenge de Tomàs (primer diumenge posterior a la Pasqua), 30 de juny i 6 d'octubre (esglésies ortodoxes orientals); 21 de desembre (Església Catòlica abans de 1955, esglésies luteranes i anglicana).

Iconografia	Amb una llança (pel martiri); amb un escaire i un carreu (per la professió); introduint el dit o la mà a la ferida de Crist.

Jaume el Menor

Jaume conegut com a Sant Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un delsDotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes. Fill d'un home cananeuanomenat Alfeu i la seva esposa Maria de Clopas, era germà de Josep i Judes Tadeu^{[Marc 15:40]} i cosí germà de Jesús, ja que els pares d'ambdós serien germans. Segons l'historiador jueu Flavi Josep, l'any 62 un Jaume "germà de Jesús, anomenat el Crist" fou jutjat pel sanedrí i executat per lapidació (Antiguitats jueves, 20.9.1). La tradició considera que aquest relat citaJaume el Just.

Festivitat	3 de maig (amb Sant Felip, data del trasllat de les relíquies a la basílica de Roma, a Occident) (1 de maig, a l'anglicana i a la Catòlica abans de 1955; 11 de maig a la Catòlica entre 1955 i 1969; a l'Església Ortodoxa es diferencia entre Jaume, el germà de Crist (25 d'octubre) i Jaume, fill d'Alfeu (9 d'octubre)).

Iconografia	amb barba; amb un garrot o una serra gran o una eina de tall amb pal; llibre.

Simó apòstol

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un delsDotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom.

El seu nom apareix en totes les llistes d'apòstols dels evangelis i els Fets dels apòstols, sense més detalls.

Simó, que també s'anomenà Pere, Andreu son germà, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume d'Alfeu, Simó que era anomenat Zelota, Judes de Jaume i Judes Iscariot, que fou el traïdor.

Festivitat	28 d'octubre, amb Judes Tadeu(occident), 10 de maig (ortodoxos i coptes)
Iconografia	Amb una serra, llibre; barca; llança.

Judes Iscariot

Segons el Nou Testament, Judes (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes Iscariot (en arameu Yəhûdāh Îš-qəriyyôd i engrec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes. Per diferenciar-lo de la resta, apareix sense aurèola i en algunes pintures, essent pèl-roig.

Judes era un jueu pròxim als zelotes que lluitaven per la independència d'Israel de l'imperi Romà. Segons els evangelis, Judes acceptà un pagament de trenta sicles de plata a canvi d'entregar el seu mestre a les autoritats jueves. Quan es va trobar en presència de Jesús, va fer-li un petó (que era el senyal pactat amb els guàrdies per indicar qui era Jesús de Natzaret).

Penedit dels seus actes, anà a reclamar l'alliberament del seu mestre i intentà retornar els diners. Aleshores, davant la negativa de les autoritats a les seves súpliques, sortí de la ciutat i es penjà en un arbre.

Sembla que fou molt posteriorment quan se'l començà a anomenar Judes Iscariot, mot que provindria de sicarii (assassí que mata per encàrrec o contracte). També es coneixien com a sicarii un grup armat jueu que lluitava per aconseguir la sortida dels romans de Judea i que empraven mètodes molt violents.

Judes Tadeu

Sant Judes o Judes Tadeu o Judes el Zelota (Paneas (Galilea), segle I aC - Suanis (Pèrsia)? o Beirut (Líban), 62?) va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. Generalment s'identifica amb Tadeu i també és anomenat Judes de Jaume oLebeu. De vegades s'ha identificat amb Judes, germà de Jesús.

No s'ha de confondre amb Judes Iscariot, un altre dels apòstols, el que va trair Crist.

Festivitat	28 d'octubre (occident); 19 de juny (orient)

Iconografia	Amb un garrot o porra gran o una alabarda; llibre; amb la Santa Faç d'Edessa.

Text extret de la Viquipèdia

RELIGIÓ

jueves, 3 de septiembre de 2015

El Billete de 20 Dolares Reflexion | Reflexion de Autoestima para Jovene...

BUSCANDO A BUDA - JORGE BUCAY

Las ranitas en la nata - Jorge Bucay

El oso- Jorge Bucay

Jorge Bucay "El Elefante Encadenado"

APÒSTOLS