ELS EVANGELIS

ELS EVANGELIS

2.1. Què són els evangelis?

Són els llibres del Nou Testament que ens proporcionen més informació sobre Jesús. El seu nom grec significa bona notícia. No es tracta d'una bona notícia qualsevol, sinó d'una que porta alegria i felicitat.

* Al Nou Testament l'expressió Bona Notícia pot tenir aquests significats:

- La bona notícia que Jesús anunciava a la gent, especialment als més pobres.

"Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i va enviar els seus deixebles a preguntar-li: "¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?"

Jesús respongué:

- Aneu a anunciar  a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova."     ( Mt 11, 2-4)

- La persona de Jesús, ja que després de la seva mort, la seva resurrecció es va convertir en bona notícia.

Nosaltres venim  a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares, o que ara ell, ressuscitant Jesús, ha acomplert en bé de nosaltres, els seus descendents...

( Ac 13, 32-33)

                                                                              

* Més tard , l'Església ha anomenat evangelis quatre llibres que recollien el missatge de Jesús. Els autors estaven inspirats per Déu i per això van transmetre el que Ell volia anunciar.

2.2. Com s'han format els evangelis?

Jesús no va escriure ni va manar als seus seguidors que escrivissin. Els seus deixebles no l'escoltaven ni el seguien amb la intenció d'escriure un llibre. Aleshores, com van sorgir els evangelis.

Podem distingir tres etapes en la formació dels evangelis: la vida i predicació de Jesús, la predicació dels apòstols i la redacció dels autors.

La predicació de Jesús ( 27-30 d.C.)

Durant pocs anys, Jesús va anunciar la Bona Notícia amb fets i paraules. La seva Bona Noticia era que s'acostava el Regne de Déu: un regne de pau i justícia per a totes les persones, començant pels més pobres i marginats. Jesús en la seva tasca va  escollir els apòstols perquè l'acompanyessin i l'ajudessin:

"Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.

En veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als deixebles:

- La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.

 Jesús va cridar els seus dotze deixebles ( Mt 9,35-38; 10,1a)

La predicació dels apòstols (30-70 d.C.)

Després de la mort de Jesús, els apòstols van anunciar la bona notícia que Jesús havia ressuscitat. El missatge de Jesús va córrer de boca en boca i es va escampar ràpidament; primer entre els jueus i després entre els pagans. En aquella època la gent estava molt acostumada a escoltar relats que fàcilment aprenien de memòria i després repetien.

En els relats s'observen algunes variacions. Els motius són dos:

- Els qui narraven els fets els adaptaven a les característiques dels oïdors: interessos, maneres de pensar, maneres de viure... no era el mateix explicar als jueus que als pagans.

- També s'havien d'adaptar a les circumstàncies que s'explicaven. A més de l'anunci als no cristians, el missatge de Jesús s'explicava en les celebracions litúrgiques (Eucaristia) i l'ensenyament ( catequesi) als nou cristians.

D'aquesta manera es formaven diverses tradicions orals que recollien el missatge de Jesús, però explicat amb estils diferents.

Amb el pas del temps, aquestes tradicions orals van començar a ser recollides per escrit. Això no es va fer de qualsevol manera; les accions i les paraules de Jesús es van agrupar en col·leccions o seqüències: el relat de la passió, els miracles, les paràboles, els discursos...

La redacció dels evangelis ( 70-100 d.C.)

Quan els primers testimonis de Jesús es van anar fent grans i van anar morint, va sorgir la necessitat de posar per escrit el missatge complet de Jesús. Aquesta tasca va anar a càrrec dels evangelistes. Malgrat que tots van expressar el mateix missatge, ho van fer de quatre maneres diferents. La tasca dels evangelistes va consistir bàsicament a:

-   Seleccionar algunes accions i paraules de Jesús que ells mateixos havien vist o escoltat o que havien conegut per mitjà de les diverses tradicions orals i escrites.

-   Resumir-les ometent els detalls que no els interessaven.

-   Explicar-les perquè els destinataris en comprenguessin el significat.

-  Cada Evangeli va ser redactat pera unes comunitats diferents. Aquestes comunitats tenien diversos problemes i interrogants que havien d'afrontar, Per això, cada evangelista va destacar aspectes diferents de Jesús.

2.3. Els quatre evangelis

Algunes dades dels quatre evangelis estan resumides en aquest quadre:

ATRIBUÏT A	DATA	DESTINATARIS	CARACTERÍSTI- QUES	SÍMBOL
Mateu, un dels dotze apòstols. Havia estat recaptador d'impostos.	La seva redacció data dels anys 80-90.	Jueus de Síria Palestina que s'havien convertit al cristianisme.	Dóna importància als discursos i resumeix els relats de miracles. Esmenta sovint l'Antic Testament. Presenta Jesús com el Messies anunciat pels profetes i com l'únic Mestre.	L'home és el símbol de Mateu, perquè  comença el seu evangeli explicant els noms dels avantpassats de Jesús.
Marc, company de viatge de Pau i secretari de Pere.	Marc va compondre el seu evangeli entre els anys 64-70 d.C.	Els cristians de Roma amenaçats per les persecucions dels emperadors romans.	Explica els fets de Jesús i els miracles amb molts detalls i descriu Jesús envoltat dels seus deixebles. Destaca l'aspecte humà de Jesús i el presenta com el Messies crucificat.	El lleó és el símbol de Marc, perquè aquest evangeli comença amb la veu potent de Joan Baptista clamant en el desert.
Lluc, company de viatge de Pau. No era jueu i era una persona culta, es diu que era metge.	Va compondre l'evangeli vers l'any 80 d.C.	Cristians d'origen no jueu i mentalitat grega.	Destaca que Jesús ve a portar el perdó i la salvació a tots els homes. Recull moltes tradicions sobre Maria i les dones.	El brau és el símbol de Lluc, perquè comença el seu evangeli amb el sacrifici de Zacaries, el pare de Joan Baptista.
Joan, un dels dotze apòstols. Era pescador.	L'última redacció de l'evangeli data dels anys 95-100 d.C.	Cristians d'origen jueu i no jueu. Podrien ser els cristians d'Efes.	Presenta a Jesús com el Fill de Déu. Explica menys narracions que els altres evangelis però aquestes són més extenses.	L'àguila és el símbol de Joan, perquè comença el seu evangeli amb un poema que utilitza temes espirituals molt elevats.

2.4. Són molt  iguals els evangelis?

Els evangelis s'assemblen molt, encara que no són idèntics. No sempre narren els mateixos episodis o ho fan d'una manera diferent. Cadascun destaca un aspecte diferent de Jesús.

Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc són tant semblants que es podrien escriure en tres columnes paral·leles i llegir-los conjuntament. Així obtenim una visió de conjunt o sinopsi. Per això els anomenem evangelis sinòptics.

Com a exemple de sinopsi, a continuació podeu trobar uns textos que expliquen el mateix fet, la curació de la sogra de Pere, però de maneres diferents.

Mt 8, 14-15	Mc 1, 29-31	Lc 4, 38-39
Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d'aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.	Sortint de la sinagoga arribaren, acompanyats de Jaume i Joan, a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i ho digueren a Jesús. Llavors ell s'hi acostà i,  agafant-la per la mà, la va fer aixecar. La febre va deixar-la, i ella es posà a servir-los.	Quan va anar-se'n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta,  i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.  Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l'instant i es posà a servir-lo.

Text de: ies-eugeni.cat